Inmobiliaria en Barcelona sin comisiones.

Plan urbanístico en Barcelona

Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial

L'estudi analitza el paper de la via al seu pas pel municipi de Sant Just Desvern, posa de manifest el valor de les vies històriques i el seu potencial per convertir-se en eixos cívics metropolitans, ja que ofereixen uns elements continus, tant físics com mentals, que estructuren el territori, tot recuperant una identitat compartida per diferents entitats administratives i proposant un espai propi per a un sistema de modes de transport diferent de l'actual.

Estudi de les urbanitzacions en sòl urbà i urbanitzable a l'àrea metropolitana

L'estudi analitza els assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana caracteritzats pel consum excessiu del sòl, la fragmentació territorial, la monofuncionalitat residencial i la carència de diversitat, per tal de coneixer l'ocupació actual del sòl i les projeccions de creixement futur i poder albirar, així, possibles escenaris que permetin revertir els problemes actuals.

Atles de l'estructura urbana comercial

La transformació que està patint el comerç de proximitat a causa dels canvis en els hàbits de consum demana eines que permetin establir polítiques per gestionar-lo. És en aquest context que s'ha elaborat l'atles, el propòsit del qual és mostrar les estructures urbanes que sustenten l'activitat comercial de proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'AMB

Les vies romanes, els camins medievals i les carreteres del territori modern construïdes fins a mitjans del segle XX, són el suport patrimonial, territorial i identitari de més de vint segles d'història de la metròpolis de Barcelona. Identificar i geolocalitzar amb la intenció de fer emergir els camins històrics de la metròpoli de Barcelona en correlació amb el patrimoni arquitectònic, pot servir per donar sentit i coherència a aquelles intervencions que apostin per una nova cultura del territori i, especialment, per unes pautes d'actuació que considerin noves formes d'habitar-lo, de recórrer-lo i de gaudir-lo per part dels seus habitants.

Novedades en Barcelona

CD-Clean a l'EWWR

La nova solució desinfectant es presenta a la setmana de prevenció de residus

El 25 de novembrees presentarà en línia a la Setmana Europea de Reducció de Residus (EWWR) el projecte " CD-Clean COVID-19, nova fórmula de desinfecció", finançat per la convocatòria COVID-19, proposada per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia en Mobilitat Urbana (EIT Urban Mobility). CD-Clean Urban Mobility COVID-19 és una solució innovadora, mediambiental, escalable i inspiradora per a les infraestructures de mobilitat com les estacions d'autobús, metro, tren i aeroports. En aquesta ocasió vol explicar de presentar, en la setmana de conscienciació dels ciutadans sobre la importància de la prevenció i reducció de residus, de quina manera s'aplica CD-Clean, una solució aquosa de màxim efecte antisèptic per a la desinfecció i protecció de superfícies en espais públics. Aplicació que farà disminuir l'ús de productes de neteja convencionals, els residus químics dels quals es concentren en les aigües residuals i tenen un impacte negatiu en el medi ambient. I ho farà a través del seminari web " CD-Clean Urban Mobility COVID-19: long-lasting and waste reduction solution" espai indicat per a tots els qui celebren la innovació i entenen els moments de crisi com una oportunitat de canvi verd i sostenible. Registre al seminari CD-Clean Urban Mobility COVID-19 ja s'havia presentat amb èxit a la European Green Week després d'haver estat un dels 11 projectes aprovats per aquest prestigiós institut en la convocatòria extraordinària de propostes de 5 milions d'euros contra la pandèmia de la covid-19. Liderada per la corporació internacional Ferrovial, a través de la seva filial Ditecpesa, al projecte hi participen empreses i organitzacions d'Espanya, Bèlgica i Polònia, com Ferrovial, l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB, TMB i la fundació Finnova de Brussel·les. 

Biofertilitzants i adobs

L'any 2024 es disposarà d'una nova instal·lació per convertir els residus orgànics en recursos

L'AMB va aprovar la licitació per a la redacció del projecte constructiu d'un Centre de Producció de Biofertilitzants i Adobs (CEBA). Aquesta nova planta de tractament de residus metropolitans partirà de la reconversió de l'actual planta de transferència de residus situada a Viladecans, per transformar-la en una instal·lació dedicada a recuperar els nutrients presents en la fracció orgànica dels residus (FORM). Ubicat al Parc Agrari del Baix Llobregat, el CEBA permetrà satisfer les necessitats de fertilitzant i adob per als cultius d'aquest parc, que és el principal centre de producció alimentària de l'àrea metropolitana de Barcelona. El CEBA serà una instal·lació bàsicament destinada a recuperar els nutrients de la FORM en forma de recursos útils (adobs, fertilitzants i aigua) per a l'agricultura. També farà operacions de transvasament de la fracció resta i neteja viària. La capacitat de tractament anual de FORM serà de 90.000 tones. Impuls a l'economia local Aquest projecte ajuda a fer realitat un dels principals objectius que cal assolir, dins de la capitalitat mundial de l'alimentació sostenible durant el 2021, l'impuls d'economies locals arrelades en l'alimentació sostenible. El centre contribuirà a la producció alimentària sostenible al Parc Agrari, i això facilitarà noves oportunitats per a la pagesia local, el sector de la restauració sostenible o el petit comerç. La nova planta, pel seu nivell de recuperació de nutrients, serà una experiència pionera a tot Europa. L'AMB espera, després de la redacció i aprovació del projecte executiu, poder-ne iniciar la construcció a mitjans del 2022 i acabar-la a finals del 2023. La inversió total prevista per a aquesta nova instal·lació és de 53,5 milions d'euros. Com apunta Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB: " El projecte de la planta de bioresidus que avui comença a caminar és el paradigma del que volem que esdevingui la política de residus de l'AMB, emmarcada en el PREMET25: un esforç per convertir els residus en recursos, una aposta centrada en l'economia verda i circular, arrelada al territori i capaç d'impulsar sectors estratègics de futur, com el de l'alimentació sana, sostenible i de proximitat".

Nova organització del temps

Bones pràctiques de conciliació i beneficis de les polítiques del temps

L'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) van organitzar, el passat dimarts dia 3, una jornada adreçada a representants electes i tècnics dels municipis de l'àrea metropolitana, on es van compartir bones pràctiques de conciliació i es va parlar sobre els beneficis que les polítiques del temps tenen per a la ciutadania. La jornada forma part de la participació de l'AMB en la Time Use Week 2020, es va fer en línia i van participar prop d'una cinquantena de persones que van conèixer les polítiques d'ús del temps que prioritza l'administració metropolitana. Aquestes polítiques van ser definides en el conveni amb la BTUI que la Junta de Govern de l'AMB va aprovar el passat mes de setembre. Aquest conveni té l'objectiu d'impulsar polítiques públiques que afavoreixin la conciliació i un ús del temps més igualitari i saludable. La jornada va servir també per destacar el paper fonamental que han tingut i estant tenint els municipis metropolitans per avançar en el benestar quotidià. Així, es va fer esment a bones pràctiques impulsades per municipis metropolitans com ara, les de l'Ajuntament de Barcelona amb la creació de la primera regidoria d'Usos de Temps l'any 2003, l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i el seu Pacte per l'ús del temps a la ciutat, el treball de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en l'àmbit de la reforma horària i el compromís de municipis com Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei. També es va fer esment de l'empenta de la societat civil en la Iniciativa per a la Reforma Horària de la qual recull el llegat la BTUI. Dins del programa previst, diversos representants polítics metropolitans van presentar bones pràctiques que han posat en marxa en el seus municipis relacionats amb la conciliació, moltes d'elles, substanciades en pactes de ciutat i plans globals o sectorials que han permès incorporar el temps i la seva gestió com un dret de ciutadania. Hi van participar l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz. Prèviament, Elisa Stinus, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social i Xavier Peralta, consultor especialitzat en polítiques públiques de temps van realitzar la ponència " Les polítiques de temps, objectius i beneficis per a la ciutadania" on es va apostar per definir el temps com a dret de ciutadania i tenir més temps de vida, i es van presentar els beneficis cap a la ciutadania de tenir uns horaris més saludables, més igualitaris i més eficients que els actuals. Intervencions i desenvolupament de la jornada La vicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, Montserrat Ballarín, va inaugurar l'acte senyalant el compromís amb el dret al temps i en impulsar les polítiques que lluitin contra les desigualtats socials i de gènere existents, que posin al centre les persones i la llibertat a tenir temps, en el context d'afavorir la cohesió social del territori, com un element clau per l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i imprescindible en la reactivació social i econòmica i la lluita contra els efectes del covid19. En aquest sentit va dir que "l a pandèmia  accentua el conflicte entre el temps de treball, el temps personal, el temps familiar i de cures, que s'expressa en la ciutat i en com vivim la nostra vida quotidiana". Per la seva banda, Marta Junqué, co cordinadora de la BTUI, va explicar el context en el que les polítiques de temps s'han fet un lloc a l'agenda política catalana actual i va destacar que " la nova normalitat requereix innovar per construir una societat saludable, sostenible i productiva" i que " el moment actual és una oportunitat per aplicar polítiques transversals de temps que ajudin a millorar la salut i el benestar de la ciutadania des del món local". En aquesta línia també va presentar la jornada municipalista de la Time Use Week 2020 com un espai d'intercanvi d'experiències locals europees. La doctora Elisa Stinus va explicar l'emergència del temps com a valor social, els municipis com a escenaris d'acció i de polítiques de temps de proximitat, els àmbits i instruments, i la importància de la perspectiva de gènere, necessària per una organització social que no estigui pensada per la divisió de tasques entre homes i dones i entre l'àmbit privat i públic, i la perspectiva del cicle de vida per reivindicar el temps com a dret de ciutadania i tenir més temps de vida. Xavier Peralta, va exposar les problemàtiques socials i en salut pública derivades dels actuals horaris laborals tot senyalant els beneficis cap a la ciutadania de tenir uns horaris més saludables, més igualitaris i més eficients fent esment de bones pràctiques del territori. La presentació del rol dels municipis en les polítiques de temps va estar a càrrec d'Héctor Santcovsky, director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic que va reconèixer que " si bé sempre ha estat fonamental el paper dels municipis en donar centralitat al temps i la seva gestió des d'una mirada pública és imprescindible en el moment actual que vivim encara més  sumar tots els esforços i considerar l'ús del temps des de la salut, l'eficiència i la igualtat per intervenir i millorar la qualitat de vida quotidiana de les persones". Per part de la BTUI,  Ariadna Güell, va introduïr explorar el paper que des del fet metropolità podem dotar-nos, per impulsar les polítiques de temps i avançar en els reptes del benestar quotidià. Tot seguit, els municipis metropolitans presents van explicar les seves experiències. Experiències municipals La primera en intervenir va ser l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret que va explicar el recorregut i el compromís històric de la ciutat per incorporar el temps i la seva gestió com un dret de ciutadania, equilibrant tots els temps vitals i espais públics i des de la perspectiva de gènere i del cicle de vida. Des dels plans i polítiques municipals, iniciats amb el projecte pilot al barri de Casablanca, la creació de la regidoria el 2007, el Pla d'Igualtat o tot el desplegament d'estructures realitzat que incorporen mesures de temps i d'organització dels serveis públics a la ciutadania. Des de les aliances amb els agents socials i econòmics, el comerç i el teixit associatiu expressats amb el primer Pacte de ciutat l'any 2011, reeditat després amb noves iniciatives. I des de la democratització i socialització del dret al temps amb la ciutadania. Finalment, Moret va plantejar un pacte metropolità que articuli el temps en les diferents polítiques, acompanyi als ajuntaments i impulsi la recerca en l'àmbit del territori. Per la seva banda, l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz va explicar a continuació l'impuls del pacte local del seu municipi des del 2018 i les bones pràctiques en àmbits de treball com en l'educació, la mobilitat, els serveis municipals. També va remarcar " que la pandèmia ha fet avançar amb noves mesures com l'impuls a l'administració electrònica, la millora horària en el desplegament dels serveis bàsics municipals i amb el compliment dels horaris establerts en les reunions que són passos que des del municipi implementem però per sumar esforços, i a banda del paper dels governs locals, cal una veritable voluntat política perquè esdevé necessari un canvi a nivell de tota la societat". I en aquest sentit va destacar el potencial per impulsar un pacte metropolità que benefici, en tant que motor, al conjunt del territori. Finalment, l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz va fer un recorregut sobre l'experiència de la ciutat des del 2015 i el treball en aliança amb els agents socials en l'impuls de la reforma horària, amb la formulació del Pacte del temps, amb la creació de la Xarxa d'Empreses i Entitats i Comerços per a la Reforma Horària i amb les Setmanes dels Horaris. També va assenyalar la necessitat d'incorporar canvis més enllà d'allò que puguin fer els municipis, com els horaris de les escoles o programes en prime time de televisió, pel que va demanar ser més valents i valentes en la implantació de la reforma horària i en aquesta línia va plantejar la necessària coordinació de l'AMB amb les altres administracions supramunicipals. Debat i coclusions En el torn d'intervencions es van plantejar qüestions com ara, la perspectiva interseccional i la inclusió de perfils amb major vulnerabilitat, l'harmonització del temps de treball i horaris amb el món empresarial, la redistribució i reducció del temps del treball per poder equilibrar i conciliar la resta de temps vitals, l'impacte de la programació dels mitjans sobretot televisius en els horaris de la població i finalment, la necessitat de conèixer els ritmes i rutines metropolitanes a l'entorn del temps i els usos nocturns del temps en la metròpolis. La jornada va concloure, amb la intervenció de Marta Junqué (BTUI) convidant a tots els ajuntaments a participar de la jornada municipalista de la Time Use Week 2020 on es podran abordar les qüestions relatives al temps des d'un enfoc i experiència més global i assumint el compromís d'empenyer l'acord interinstitucional. Per part de l'AMB, Héctor Santcovsky, va recollir els reptes presentats per innovar en les experiències i ampliar-les en altres àmbits, per centrar-les també en les situacions de vulnerabilitat amb major dificultat per conciliar els temps, per aprofundir en la transformació cultural i els valors des de l'educació i la formació, per concertar tant amb els agents socials com amb les empreses i per impulsar un pacte de temps metropolità.