Inmobiliaria en Barcelona sin comisiones.

Plan urbanístico en Barcelona

Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial

L'estudi analitza el paper de la via al seu pas pel municipi de Sant Just Desvern, posa de manifest el valor de les vies històriques i el seu potencial per convertir-se en eixos cívics metropolitans, ja que ofereixen uns elements continus, tant físics com mentals, que estructuren el territori, tot recuperant una identitat compartida per diferents entitats administratives i proposant un espai propi per a un sistema de modes de transport diferent de l'actual.

Estudi de les urbanitzacions en sòl urbà i urbanitzable a l'àrea metropolitana

L'estudi analitza els assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana caracteritzats pel consum excessiu del sòl, la fragmentació territorial, la monofuncionalitat residencial i la carència de diversitat, per tal de coneixer l'ocupació actual del sòl i les projeccions de creixement futur i poder albirar, així, possibles escenaris que permetin revertir els problemes actuals.

Atles de l'estructura urbana comercial

La transformació que està patint el comerç de proximitat a causa dels canvis en els hàbits de consum demana eines que permetin establir polítiques per gestionar-lo. És en aquest context que s'ha elaborat l'atles, el propòsit del qual és mostrar les estructures urbanes que sustenten l'activitat comercial de proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'AMB

Les vies romanes, els camins medievals i les carreteres del territori modern construïdes fins a mitjans del segle XX, són el suport patrimonial, territorial i identitari de més de vint segles d'història de la metròpolis de Barcelona. Identificar i geolocalitzar amb la intenció de fer emergir els camins històrics de la metròpoli de Barcelona en correlació amb el patrimoni arquitectònic, pot servir per donar sentit i coherència a aquelles intervencions que apostin per una nova cultura del territori i, especialment, per unes pautes d'actuació que considerin noves formes d'habitar-lo, de recórrer-lo i de gaudir-lo per part dels seus habitants.

Novedades en Barcelona

Accions post-COVID19 pel turisme

Recull de mesures i bones pràctiques per donar suport als municipis metropolitans

L'Agència de Desenvolupament Econòmic de l'AMB ha publicat un recull de mesures i bones pràctiques per donar suport als municipis metropolitans en el desenvolupament d'iniciatives per afavorir la reactivació del sector turístic de la metròpolis de Barcelona després de la COVID-19. El turístic ha estat un dels sectors econòmics més afectats per la COVID-19. Per aquest motiu, l'Agència ha elaborat un benchmarking de bones pràctiques a escala nacional i internacional, amb 22 accions i mesures, desenvolupades tant en l'àmbit públic com en el privat, per pal·liar l'impacte de la pandèmia en el turisme. Aquest document s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundació Eurecat, en el marc del projecte europeu Interreg SMARTMED, on l'AMB participa conjuntament amb socis d'altres països europeus per impulsar i desenvolupar un model de turisme intel·ligent a la regió de la Mediterrània. Objectius i mesures L'informe es fonamenta en 4 grans objectius: vertebrar un espai turístic funcional, millorar la gestió de l'activitat turística dels municipis, generar informació de qualitat sobre l'activitat del turisme i complementar la cooperació amb altres administracions. A partir d'aquests objectius s'ha fet una cerca a escala nacional i internacional per trobar mesures desenvolupades per organitzacions públiques i privades, fàcils de replicar, i emmarcades àmbits com l'atractivitat, màrqueting i comunicació, la governança, la mobilitat, la gestió del coneixement, la seguretat sanitària i el suport  a les empreses. Aquest document, amb les 22 solucions i iniciatives presentades, s'ha elaborat amb la intenció de compartir projectes innovadors i facilitar als 36 municipis metropolitans el disseny de noves estratègies i iniciatives a curt i mitjà termini. L'estudi s'ha dut a terme dins del projecte europeu de turisme SmartMed on s'està elaborant una diagnosi sobre la situació del sector turístic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta diagnosi servirà per desenvolupar, durant l'últim trimestre de l'any, un pla d'acció pel turisme metropolità, en el qual hi participaran els diferents actors, públics i privats, implicats en l'ecosistema turístic metropolità.

App per a la càrrega i descàrrega

SPRO gestiona l'estacionament en zones DUM de Barcelona i l'àrea metropolitana

SPRO gestiona l'estacionament en zones DUM de Barcelona i l'àrea metropolitana

Barcelona Demà

Estendre la reflexió estratègica a 5 milions de persones de la regió metropolitana

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona PEMB, l'associació promoguda per l'AMB i l'Ajuntament de Barcelona per identificar les necessitats i potencialitats del territori metropolità a mitjà termini, avança amb la intenció de passar a ser una realitat més gran. Aquest organisme, que compta amb els 36 ajuntaments metropolitans i els principals agents econòmics i socials de la metròpolis, ampliarà el seu radi d'acció per incloure dins de les seves estratègies tota la regió metropolitana de Barcelona (RMB), un territori que comprèn 160 municipis i que té una població que supera els 5 milions d'habitants. El Consell Rector del PEMB, presidit per la presidenta de l'AMB i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va donar llum verda el passat 18 de juny al procés Barcelona Demà, que culminarà en el Compromís Metropolità 2030. Anant un pas més enllà, el 22 de juny el pla es va presentar als alcaldes i alcaldesses de les principals ciutats de la RMB. El seu objectiu principal és plantejar el futur del territori metropolità després de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19, amb la mirada posada a llarg termini (2030) i alineada amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS. Els problemes que afronta la metròpolis, abans i especialment després de la pandèmia, com ara les desigualtats socials, l'emergència climàtica i la necessitat de disposar d'habitatge assequible, són globals i afecten la ciutadania en conjunt. El territori metropolità està molt interconnectat per relacions laborals, familiars i de lleure, perquè hi ha molta gent que hi viu, hi treballa o es desplaça entre les diferents parts. En aquest context, els ajuntaments no poden prestar de manera individual els serveis bàsics a la ciutadania; requereixen una visió metropolitana de conjunt. Una visió que, mitjançant el procés Barcelona Demà, creix i serà més inclusiva. La metròpolis dels 5 milions de persones Per primera vegada, l'escala d'actuació del PEMB serà la RMB. Així, el territori del Compromís Metropolità 2030 inclourà set comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental. La presentació del pla Barcelona Demà va comptar amb la participació d'alcaldes i representants d'alguns dels principals municipis als quals inicialment s'ha proposat afegir a la Comissió Territorial: Terrassa, Sabadell, Mataró, Rubí, Granollers, Vilanova i la Geltrú i Mollet del Vallès. Reptes compartits Durant la presentació del nou pla, Ada Colau va identificar els grans reptes que "només té sentit abordar des d'una perspectiva que comprengui tota la RMB. Grans infraestructures pendents, com el Pla de Rodalies, les estratègies d'industrialització de Barcelona i el seu entorn i la necessitat urgent d'habitatge són problemes que no poden ser segmentats, i que el Compromís Metropolità 2030 plantejarà tenint en compte totes les veus metropolitanes, tant les dels 36 ajuntaments de l'AMB com les de les noves incorporacions". El pla també farà un èmfasi especial en quatre grans temes, que segons l'AMB i tots els ajuntaments implicats cal resoldre urgentment. El primer consisteix a tenir una infraestructura que garanteixi la salut de les persones i faci front a l'emergència climàtica, amb estratègies com les zones de baixes emissions (ZBE) i la protecció dels espais naturals de la metròpolis: el gran pulmó verd de Collserola-Garraf-Serra de Marina-Corredor, els parcs i platges metropolitans i els espais agraris, com el Parc Agrari del Baix Llobregat. El segon repte fa referència al dret a l'habitatge i a la necessitat de crear més oferta d'habitatge assequible de compra i de lloguer, i lluitar contra el sensellarisme. En matèria de transport públic i mobilitat sostenible, el pla buscarà recuperar projectes que actualment necessiten impuls, com la posada en marxa de la T-mobilitat, més inversions en Rodalies, o l'extensió dels carrils bici (seguint el model de la Bicivia creat per l'AMB). Finalment, el pla aposta per la industrialització, la creació d'ocupació i la innovació. Una de les seves prioritats és la reconversió del sector de l'automòbil per promoure la mobilitat elèctrica. Propers passos El primer pas del pla Barcelona Demà serà la redacció d'un document de bases, supervisat per una comissió executiva, que posteriorment es debatrà en un procés participatiu en què institucions del món econòmic, acadèmic i institucional, així com agrupacions ciutadanes, podran aportar les seves propostes al producte final: el Compromís Metropolità 2030.